Els autos de xoc formen part de la memòria col·lectiva. Tots hi tenim un record: els autos de xoc que ens feien riure de petits, els autos de xoc que ens feien sentir valents i els que avui ens desperten pura nostàlgia. És una atracció que forma part de la història compartida de moltes famílies, i al darrere s’hi amaga una història fascinant i molta més ciència de la que mai hauríem imaginat.
Cotxes bojos, cotxes de xoc o autos de xoc, què són?
Tant és si et refereixes a aquesta mítica atracció com a cotxes bojos, autos de xoc o cotxes de xoc… Tots pensem en la mateixa experiència que ha fet somriure generacions i que és una de les favorites de fires i parcs. Uns vehicles elèctrics petits que es mouen per una pista i que tenen una gràcia única: el xoc no és un accident; és una rialla assegurada.
Fa dècades que aquesta atracció té un paper destacat a les fires i els parcs d’atraccions d’arreu del món, al costat de clàssics de tota la vida com els cavallets o les muntanyes russes. I encara que sembli només una diversió de fira, darrere té una història pròpia, un bon grapat de curiositats i més enginyeria de la que imaginem.
Origen i història dels autos de xoc
Els primers autos de xoc van aparèixer a principis del segle XX, als Estats Units. Eren molt rudimentaris, formats per estructures metàl·liques, rodes rígides i un sistema elèctric que amb prou feines permetia girar amb precisió. Però funcionaven, i això va ser suficient perquè es convertissin en tota una sensació.
Diuen que el nom bumper cars (literalment, «cotxes que xoquen») es va començar a utilitzar als anys vint, quan les versions modernes amb para-xocs de goma es van posar de moda. Des d’aleshores, els autos de xoc no han faltat mai a cap fira. I, sí, amb els anys han guanyat en seguretat, colors i llumetes, però l’essència de l’atracció no ha canviat: el plaer de xocar sense perill!
Qui va inventar els autos de xoc?
Els creadors dels primers autos de xoc van ser els germans Max i Harold Stoehrer, de Massachusetts, que el 1920 van patentar el model pioner. El van batejar com Dodgem, un nom que encara avui alguns nord-americans utilitzen per parlar de l’atracció. La seva gran troballa va ser un sistema elèctric amb una barra metàl·lica que connectava el cotxe amb el sostre i que feia possible el moviment en rebre el corrent.
Amb el pas del temps, el disseny es va perfeccionar i es va estendre per Europa de la mà de noves marques i versions. I així va néixer l’auto de xoc tal com el coneixem: amb llums, clàxon i uns para-xocs tous que converteixen cada impacte en pura diversió.
Com funcionen realment els autos de xoc
Encara que sembli màgia, el funcionament dels autos de xoc té molta enginyeria al darrere. Els cotxes funcionen gràcies a un circuit elèctric tancat: la pista metàl·lica del terra i el sostre actuen com a pols positiu i negatiu, i una barra amb un raspall de contacte connecta el vehicle amb la font d’energia. Quan es pitja el pedal, el motor elèctric s’activa i l’auto de xoc es posa en marxa.