Roller Coaster Day

Un motor elèctric mou una cadena que ajuda el tren a arribar al punt més alt del recorregut i acumula molta energia potencial. Dit d’una altra manera, seria l’energia que s’obté en estar a una altura determinada. A partir d’aquest moment, la gravetat fa accelerar el tren per la primera baixada i converteix l’energia potencial en energia cinètica, és a dir, l’energia que es genera en anar a una velocitat determinada. Durant tot el recorregut, la suma de l’energia potencial i cinètica és pràcticament sempre la mateixa gràcies al principi de conservació de l’energia. D’aquesta manera, s’obté més energia cinètica als punts més baixos, on el tren va més de pressa, i més energia potencial als punts més alts, i així fins a arribar al final del recorregut.

Durant tot el recorregut, les forces que genera el tren sobre el nostre cos fan que no ens separem mai del seient. De fet, si col·loquem una pilota al terra del tren, tornarà a arribar a l’estació sense caure en cap dels moments en què el tren està capgirat.

Es tracta d’un sistema de catapulta hidràulic inspirat en les catapultes que s’utilitzaven en els portaavions per propulsar les aeronaus durant l’enlairament. Concretament: S’alliberen 720 litres d’oli comprimits a 300 bars de pressió en tres segons i mig mitjançant 24 motors hidràulics que tiren de dos cables de 24 mil·límetres. Aquests cables s’encarreguen de llançar el tren a 135 quilòmetres per hora en tan sols tres segons i mig.

Furius Baco assoleix tota la seva energia cinètica (velocitat) amb el llançament. Per tant, no necessita iniciar el seu recorregut des d’un punt elevat com altres muntanyes russes (per exemple, Dragon Khan i Shambhala), que obtenen velocitat transformant l’energia potencial de l’altura en energia cinètica.

Per a la construcció de Stampida i Tomahawk (la muntanya russa homòloga de fusta per a nens) es van fer servir 1400 tones de fusta, que arribarien a Barcelona si es posessin en fila.

Hi ha una sèrie de variables que poden inclinar la balança a favor d’un recorregut o un altre. Tot i això, un dels motius més influents és la càrrega de cadascun dels trens.

Les vies són de fusta. Estan formades per set capes de taulons clavats entre si i entrellaçats a portell. Per protegir la fusta de les capes exteriors s’instal·len unes bandes de rodolament d’acer. La fusta és un material viu, susceptible de canviar les seves dimensions a causa de factors com la temperatura i la humitat. Aquestes variacions dimensionals obliguen a deixar una mica de lloc entre les rodes del tren i les vies. Això i l’espai que cal deixar entre les bandes de rodolament d’acer per permetre’n la dilatació proporcionen el moviment característic d’aquest tipus de muntanya russa.

Hi ha diverses tradicions religioses en què Shambhala és un regne mític amagat en algun indret més enllà de les muntanyes nevades de la serralada de l’Himàlaia. D’aquí prové el seu nom, ja que l’atracció recrea el regne de Shambhala, un paradís perdut més enllà del Tibet.

Shambhala, amb 1600 metres de recorregut, se situa per sobre del mític Dragon Khan, amb el qual també s’encreua. Es van arranjar d’aquesta manera perquè el públic pogués contemplar des de la nova zona temàtica unes pujades i baixades que es complementen i juguen entre si, ja que s’entrellacen fins a quatre punts.

La seva construcció va requerir més de 1600 tones d’acer per a l’estructura i més de 4000 metres cúbics de formigó per als fonaments, que en alguns punts van assolir una profunditat de 18 metres. Per col·locar l’última peça van ser necessàries una grua principal de 500 tones i una grua auxiliar de 400 tones.

Tant el seu disseny com el seu recorregut (no és circular) són totalment diferents dels d’una muntanya russa comuna.

Red Force té dues zones molt diferenciades: la primera és una part d’acceleració que simula les sensacions que viu un pilot de Fórmula 1 i assoleix la velocitat per pujar els 112 metres de la torre; la segona part comença amb una baixada vertical cap a una gran recta on experimentarem una frenada de gran intensitat.

De vegades, el tren no arriba al cim, no pot culminar el recorregut i cau marxa enrere.  I què condiciona que algunes vegades el tren arribi a finalitzar el recorregut i d’altres no?

Red Force fa interaccionar uns imants potents situats a l’interior del tren amb els electroimants (estators) de la via per assolir la velocitat. En funció de diverses condicions, com ara el vent, la temperatura de l’aire, la temperatura dels imants o la mateixa càrrega del tren (entre d’altres), és possible que el sistema no assoleixi la velocitat necessària per superar el cim de la torre. En aquest cas, caurà cap enrere, fenomen que rep el nom de rollback. En aquests casos, els estators, juntament amb el sistema de frenada, s’encarreguen de frenar el tren perquè torni a l’estació amb total seguretat i es pugui repetir el llançament.

Cada matí, durant les comprovacions, es fa un rollback (es llança el tren amb una potència menor de la necessària per passar la torre) per comprovar que tot el sistema de frenada funciona perfectament.

Red Force té el sistema de llançament elèctric més potent del món i, per tant, crea una sensació d’acceleració i velocitat que no es pot trobar en cap altre lloc.