Informació del tancament temporal de PortAventura World i de les mesures de seguretat relacionades amb la COVID-19

  Més informació

Històries de terror: la història de la Lucy

Endinsa’t en una història que explica el secret més tenebrós del parc.

Històries de terror: la història de la Lucy

[Crea un espai íntim amb llum tènue.]

 

Era un dia d’octubre i feia fred. Era l’aniversari de la Lucy, que feia deu anys. Per fi havia arribat el regal que tant desitjava: un dia a PortAventura World. A tot el parc, miressis on miressis, s’hi respirava un ambient de Halloween terrorífic. Hi havia personatges amb qui no t’agradaria topar-te quan es fa de nit: esquelets, aranyes, zombis, monstres, fantasmes, carabasses terrorífiques i molts més. La Lucy i la seva família van pujar a totes les atraccions, fins i tot van repetir a Furius Baco, l’atracció preferida de la Lucy. Quan ja era gairebé l’hora de marxar, la Lucy va demanar als seus pares que la deixessin pujar una última vegada a Furius Baco. Els seus pares l’observaven, mentre ella, contenta per poder gaudir un cop més de la seva atracció preferida, pujava les escales de pressa per poder ser la primera.

 

[Se sent la petita Lucy cantar mentre puja les escales fent salts.]

 

Quan va arribar, va veure que tot era buit. Es va asseure i va esperar que arribés tota la gent. Però de cop i volta els sistemes de seguretat de l’atracció es van activar i Furius Baco va començar a moure’s. [Se sent el trontoll de l’atracció.] S’havia assegut a primera fila de la seva atracció preferida el dia del seu aniversari i, a més, estava a punt de fer tot el recorregut sola. En aquell moment era la nena més feliç del món. [Se sent la Lucy esclafir de riure.]

 

Però tot estava a punt de canviar.

 

Quan va mirar cap a baix per saludar els seus pares, no va veure ningú. El parc estava buit i això la va estranyar moltíssim. En acabar el viatge amb l’atracció, va baixar i va mirar al seu voltant. [Fes un gest de sorpresa i mira al teu voltant.]

 

[Amb veu dolça i espantada.] Quant de temps fa que soc aquí?es va preguntar la Lucy.

 

De sobte, la felicitat es va convertir en por. La foscor s’havia apoderat de PortAventura World. L’única llum que es veia al parc provenia dels milers de carabasses terrorífiques. La Lucy estava trista, tenia por i només volia tornar a casa.

 

Molt espantada, va començar a buscar la sortida del parc, però no aconseguia veure-la. Necessitava pujar en algun lloc ben alt per trobar-la. Llavors, va veure un grup de fantasmes que estaven sopant i xerraven en un restaurant. [Se senten els fantasmes brindar i parlar amb veu tenebrosa.]

 

—Si la trobem, la portem a Hurakan Condor i la deixem tota la nit a dalt de tot de l’atracció. [Se sent un riure malèfic.]

 

La Lucy es va estremir en sentir aquelles paraules. Sabia que parlaven d’ella, així que havia de sortir del parc de seguida. Estava tan nerviosa que, quan intentava fugir, va ensopegar i va tirar una cadira a terra. Pam! Quan van sentir el soroll, els fantasmes es van girar i van començar a perseguir la Lucy per tot el parc. [Mou els braços com si correguessis.] Buscava la sortida desesperadament. Era l’única manera de poder-se escapar. Per sort, la Lucy sabia que Shambhala era la muntanya russa més alta i va decidir pujar-hi per poder veure la sortida del parc des de dalt de tot de l’atracció.

 

Shambhala va començar a funcionar, però la Lucy encara no veia res clar. [Se sent el trontoll de l’atracció.] Només va veure una gran mansió al final del camí, amb els llums oberts. [Assenyala cap a l’horitzó.] Després de córrer i córrer durant una hora sense rumb, la Lucy va aconseguir arribar a un camí il·luminat que portava fins a la mansió. En arribar, va veure que la porta estava entreoberta. Alguna cosa li resultava familiar. [Se sent xerricar la porta.] Va arribar al que semblava un rebedor i es va asseure per descansar. [Respira amb alleujament.] Al pis de dalt se sentien unes veus.

 

[Amb veu inquietant.] —Lucy, que ets tu? —es va sentir al final de les llargues escales de la mansió. La Lucy va reconèixer la veu: era el seu germà! [Expressa sorpresa.] Alleugerida, va pujar les escales corrents i es va endinsar en l’obscuritat. Al passadís va veure un raig de llum que sortia d’una habitació. S’hi va apropar a poc a poc, amb prudència, va mirar per la porta i va veure unes quantes persones. [Crida.] Era la seva família! La Lucy va abraçar els seus pares i el seu germà, i els va prometre que mai més no es tornaria a separar d’ells.

 

Aquesta és la història de la Lucy, una nena valenta amb una manera de divertir-se que fa molta por.

 

 

* Aquesta història s’ha creat com a distracció i no es basa en fets reals.